martes, 7 de junio de 2011

CURT. DOC

FRONTERES 

Aquest tema és el que engloba als 4 curtmetratges: "52 %""On the line", "Slaves","Wagah". Si més no, es la part que tenen en comú.

El primer curt, " 52 %"  tracta d'una nena d'uns 11 anys com a molt que té el somni de ser una ballarina professional, amb tot l'ajut i recolzament de la mare. Ens mostra la lluita persistent de la nena tant a casa seva com als entrenaments, per aconseguir entrar a una escola de ball superior, cada tant fa probes per intentar entrar-hi però per molt que s'esforça no ho aconsegueix ja que l'escola demana que les cames de les ballarines tinguin una mida específica i ella no la té.
Per tant podem concloure dient que tot l'esforç i lluita continua d'aquesta nena sempre tindrà una limitació o frontera.

El segon curt, "On the line" ens mostra fins a on, fins a quin punt, pot arribar algú per seguir fidel als seus pensaments de "protegir" el lloc on viu. L'acció transcorre un dissabte, un pare de família se'n va a treballar deixant la seva dona i els seus 3 fills a casa. La seva feina es basa en vigilar la frontera, per tal de que no hi entri ningú. Aquell dia una dona amb un bebè als braços intenta travessar la frontera, ell, desprès d'uns quants avisos decideix disparar, el tir produeix la mort a la dona deixant viu i orfe al bebè.
Ell al descobrir-ho, se l'emporta cap a casa.

El tercer curt, "Slaves" ens mostra la crueltat que ha protagonitzat  la humanitat durant gairebé tota l'historia.
Dos nens expliquen les seves experiències nefastes de haver estat víctimes d'un segrest realitzat per grups contrabandistes de l'Àfrica. Els dos han quedat orfes, ja que els seus pares han estat assassinats pels segrestadors.
Ens mostra els maltractes tant físics com psicològics que pateixen aquestes persones segrestades, sense cap motiu ni raó. Per tant només podem utilitzar una paraula per descriure aquests fets: LA INJUSTÍCIA!

El quart curt, "Wagah" ens explica una costum diferent, un esdeveniment  protagonitzat a l’únic pas fronterer en la línia de 3000 km que separa la Índia i el Pakistan, que cada nit esdevé el centre d’atenció.  Milers de persones es reuneixen per presenciar el ritual del tancament de la frontera.

Penso que aquests curts són tots diferents i tots aporten alguna cosa i idea.
Personalment m'han agradat tots, però el que més m'ha impactat a estat "On the line".

martes, 3 de mayo de 2011

AL LORO!

L'article que mes m'ha sobtat sincerament perque no coneixia aquest esport, es el del HORSEBALL del diari titulat AL LORO de Lleida (Balaguer).
Tracta d'un joc en el que hi juguen dos equips de 4 jugadors a cada un mes dos reserves per equip. El joc es realitza tota l'estona a sobre d'un cavall. Els jugados per recollir la pilota (que es especial per aquest joc) a traves d'uns procesos de defensa i pases han d'aconseguir encanastar-les, a les canastes fixes que hi han al final del camp. Aquest esport es una hábil barreja de basquet, rugby i equitació.
L'objectiu es aconseguir el major numero de gols a les canastes de l'equip contrari.

Aquest esport trobo que esta molt be per la gebnt que acostuma anar a les hipiques i que els apassionen els cavalls, penso que poder fer un esport amb l'animal de companyia que mes t'agrada pot ser molt possitiu.

martes, 26 de abril de 2011

TETRIS

Des de fa temps, el tetris es un joc molt popular que consisteix en una serie de figures geomètriques construïdes a base de quadrats que apareixen a la part superior de la pantalla i cauen cap a baix.
El jugador pot canviar-les d'orientació i també decidir el lloc on vol que caiguin. D'aquesta manera es van forman linies horitzontals que van desapareixent si la linia no té ni un sol forat. El joc es perd quan la pantalla s'amplena completament de figures. Una de las coses dolentes que poden pasar es que se formin forats a les linies inferiors, ja que seràn els més difícils de resoldre o amplenar. Aixó comporta a una sensació incomoda. Aquest joc es comparable amb les matematiques ja que el tetris té diferents nivells en els quals les peces cauen cada cop més depressa. A les mates, conforme va augmentant el nivell i per tant, la velocitat, les coses s'entenen  cada vegada menys. El tiemps no es para, anem passant cursos fins que tanta informació ens ofega. I aquesta situació, no es deguda a que la materia sigui difícil o que la inteligencia del subjecte sigui insuficient, sino que l'origen del fracas actual referint-nos a les mates ja be de mes enrere. El coneixement matematic entre d'altres no admet forats en la seva base, ja que les has de portar al dia des del principi.

REFLEXIÓ:
El que ens diu en aquest article es que la bona base de l'estudiant s'ha de formar des de petit i s'ha d'anar conservant durant cada curs i no perdre mai el ritme de traballa amb la solució d'entre d'altres de no faltar mai a classe, cosa gairebé impossible.
En el cas que ha exposat de les mates n'estic totalment d'acord perquè realment és així,  a la base de les mates no hi pot haver o es preferible que no hi hagi cap forat.

martes, 15 de marzo de 2011

MÁS DEL 30% DE LOS PACIENTES DE URGENCIAS ESTÁN MAL MEDICADOS!

1. Recull el nom de la institució que ha realitzat l'informe del que se`n parla a la noticia.
     La Universitat de Granada.

2. Defineix els següents conceptes: lipotimia, hipertensió, tabaquisme, automedicació y prospecte.

       -Diferents tipus d'Hipertensió:
       -Lipotimia: 
       Síndrome que es sol percebre com una sensació de mareig.
     
      -Automedicació:
       Medicar-se sense consell mèdic. 

      -Prospecte:
       Informació escrita dirigida al consumidor o usuari.
         
3. Cita el nombre i el carreg de tots els especialistes que nombra el text.
     -Paloma Fajardo: doctora dins la farmacia e investigadora de la Universitat de Granada.
     -Albert Jovell: president del Forum Espanyol de Pacients. A part de metge.
     -José Martinez Olmos: secretari general de sanitat.
     -Leire Pajín.

4. Quina es la causa principal per la que s'hi va a les urgencies hospitalaries segons l'informe?
    Problemes provocats per la medicació que prenen els pacients.

jueves, 10 de marzo de 2011

EL MEU ARTICLE!

En José Antonio Rodríguez Cuellas "El Lució"

No hi ha cap mena de dubte que en José A. és el número 1 del món de la pesca de Balaguer. La seva afició ha estat tan exagerada que des de petit i fins ara ha dedicat la major part del seu temps lliure a pescar.

La seva fusta de guanyador i la seva passió pel riu i per la pesca han fet possible que sigui el primer representant de Balaguer al Campionat Nacional de Pesca.


Pescador de trofeus



En José A., conegut familiarment com "el Lucio" no recorda exactament quan li van posar aquest sobrenom però sí que va sorgir de la seva colla d'amics que l'anaven a buscar per anar a fer un vol i sempre se'l trobaven pescant al riu Segre que passava pel costat de casa seva. Amb tan sols 7 anys ja va començar a treure el cap la seva passió per la
pesca i de seguida es va atansar a pescadors veterans amb els que va aprendre les primeres nocions de pesca. Aviat es va fer soci de la Societat de Pescadors de la Noguera, de la qual actualment n'és el vicepresident.
Des de fa molts anys participa en els concursos que s'organitzen i recorda que al primer concurs on
va participar va ser a la Ribera de Cardós on ja es va endur el 2n premi fa uns 40 anys. Entre els seus trofeus es troben tots els que ha guanyat a les vint-i-quatre hores de pesca  que s'organitzen anualment a Balaguer, als concursos provincials de Catalunya i el que per ell va ser com un somni, el d'anar a Campionats d'Espanya.
Però també reconeix que el millor trofeu que ha rebut ha sigut el d'haver fet tants bons amics arrel d'aquesta afició. Igualment ja fa uns anys que dedica temps lliure a ensenyar la mainada que se li atansa amb aquell interès i il·lusió que ell recorda de quan era nen.  Podem dir que és tot un heroi de la pesca ecològica, ja que un cop pesquen un peix, i l'han pesat, el tornen a llançar al riu. Felicitats José A.


Marta Ruiz Rodríguez

martes, 8 de febrero de 2011

ONADA DE CANVIS AL MÓN ÀRAB

TÚNEZ:
  
Mohamed Ghanuchi de 69 años.
-Primer ministro
-Población 14-29 años: 35%
-Edad media: 29,7 años
-Renta per cápita: 774 euros
-Paro: 35% 
-IDH: 133º de 169
-Alfabetización: 50,2%
-Musulmanes: 98%
-Cristianos: 1%
-Judíos y otros: 1%

-La mort del jove mohamed Bouazizi i les revoltes als carrers de Túnez, aconsegueixen derrocar a Ben Ali rere més de 20 anys al Govern.


MARROC:
  
Mohamed VI
-Población 14-29 años: 28,7%
-Edad media: 26,5 años
-Renta per cápita: 2053 euros
-Paro: 10% 
-IDH: 114º de 169
-Alfabetización: 52.3%
-Musulmanes: 98.7%

-Es el país nord-africà menys afectat per aquesta onada expansiva de la revolució de túnez i egipcia. Analitzant la situació el Govern a decidit proporcionar mes hidrocarburs i aliments bàsics. Peró des del 10 de gener, el carrer comença a despertar.

ARGELIA:  
Abdel-Aziz Buteflika 73 años.
-Presidente desde 1999
-Población 14-29 años: 33
-Edad media: 27,1 años
-Renta per cápita: 3225 euros
-Paro: 10% 
-IDH: 84º de 169
-Alfabetización: 69,9%
Musulmanes: 99%

-Argelia es el país més poblat i ric de la zona, peró tampoc no s'ha mantingut al marge d'aquest conjunt de revoltes.

martes, 21 de diciembre de 2010

Les noves tecnologies i l'educació!

Les noves tecnologies ja incorporades a la nostra vida quotidiana i en especial pels alumnes han estat tot un éxit, algunes escoles ja han canviat la seva forma de treballar i de funcionar, altres tot jst s'hi estan iniciant...
Canviant el material com les pisarres antigues per pissarres digitals, connexió a internet des de l'aula, usant ordenadors en comptes de llibres, la qual cosa pot ser un avantatge si t'ho mires pel costat economic, sobretot per la gent que esta notant mes la crisi.

Peró aquesta nova tecnica te els seus avantatges i els seus inconvenients:
Un dels avantatges, pels pares es que tenen mes facilitat alhora de conectar o establir contacte amb els professors. I en la part economica, ja que nohande gastar diners en els llibres.

Un dels inconvenients: Es que els alumnes son els unics responsables del seu ordenador i si el perden, si els pasa qualsevol cosa, es responsabilitat seva.

comparació dels discursos de Quim Monzó e Ingrid Betancourt!

Els dos discurs reflecten sentiments o pensaments en els que poder mai ens hi haviem parat a pensar detalladament.

En el de Quim hem va sobtà la seva forma de realitzar el discurs, ya que ho fa mitjançant un conte, i destaco el parla rapit que usa. El periode de temps en el que el fa es curt.
En el discurs ens explica també la seva opinio sobre aquests.

En canvi el de la Ingrid va ser mes llarg i el seu parla era mes lent. En el que ens explica i mostra els sentiments i les experiencies propies d'aquell terrorific temps raptada a la selva.
Es un discurs que desperta el sentiment de tristesa. I ens mostra les males condicions de vida i les injusticies que encara avui dia transcorren sense que s'hi pugui fer gran cosa. I ella ens mostra la seva gran voluntat per ajudar a la gent que sapque esta passant el mateix que ella va patir.

martes, 14 de diciembre de 2010

Partit Barça - Madrid

Des del punt de vista Barcelonista:
Aquest fabulós partit ha donat molta felicitat i orgull a molts. Un partit molt difícil d'oblidar, i esque com sempre el Barça continua sorprenent-nos cada dia més. Ens demostren el gran equip que formen, i el saber perdre que també es important, cosa que el Madrid n'hauria d'agafar exemple.
El paritit, de seguida ja te un bon començament, amb els dos gols d'en Xavi i Pedro al minut 22', tot seguit continua amb els dos gols de Villa als minuts 54 i 57' i finalment amb el gol de Jeffren abans d'acabar-se el magnific partit.
Per tant, el resultat va quedar 5 a 0, Penso que majoritariament, la gent no s'esperava aquest resultat, molts s'esperaven la Victòria del seu equip, però no la diferencia d 5 a 0. Peró com ja hem dit anteriorment aquí el Barça ens ha tornat a sorprendre amb aquest partit històric.

Des del punt de vista madrilista:
Podem començar dient que els nervis o la confiança que hi havia basada el l'equip del reial Madrid o altres motius, l'equip pateix un fracàs en aquest partit, també s'ha de dir que no van jugar ni molt menys com ho havien fet altres vegades, no van jugar bé.
En aquest patit el Madrid ens demostra en certa part el fet de no saber perdre, ja que alguns jugadors, fins hi tot, que havien estat companys en el Mundial, van perdre les formes sense cap necessitat.
Peró també es pot dir que un dia dolent o una temporada de baixada la poden passa tots els equips.

En diferents titulars dels diaris:

SPORT: "Rendidos al barça"

MARCA: "Este barça es una máquina"

martes, 23 de noviembre de 2010

REFLEXIÓ sobre l'article: " Noticias desde aquí dentro".

Aquest text, jo el definiria com un text didactic, ja que ens intenta ensenyar un punt de vista, pot ser, diferent del que estem acostumats a sentir o diferent del que creiem.
Ens diu clarament que tot el que fagi una mare, que estigui en estat, influeix al nadó.
Tant en l'àmbit de l'alimentació, en l'ambit esportiu, en difinitiva la salut personal i comportament d'ella.
Per exemple, si la mare té un nivell alt d'estrès, està nerviosa, el nadó també se n'adona d'una forma o d'altra, i en néixer li poden sorgir alguns efectes en contra. Tot això, dit de diferent manera, ho descobreix David Barker, encara que hi apareixen també teories oposades com la de Mark Hanson, que ens diu que no tot és basa en l'úter o comportament de la mare quan està en estat, sinó que també hi fa molt l'ambient que l'envolta.

Jo penso que d'una forma o d'altra sí que ha d'influir en certa proporció el comportament o estat tant físic com psicológic, és a dir en global, de la respectiva mare. I si es així aquestes quan es proposin tenir un nadó ho han de tenir en compte.

martes, 2 de noviembre de 2010

Agustí Bartra (Barcelona, 1908- Terrassa,1982) va ser un poeta, prosista i professor universitari català.
L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià". Conegué l'escriptora Anna Murià, amb qui es casaria iamb quitindria dos fills. Més tard  fundà la revista "Lletres" (1944-1947). Al 1969 es nomenat catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland. El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra: Els himnes, i l'any  1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Genealitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la critica de la poesia per la seva obra Haikús d'Arinsal.

Pius Alibek és cuiner i lingüista.
acaba de publicar un relat autobiogràfic, 'Arrels nòmades', en què explica la seva vida a l'Irac fins als vint-i-sis anys. Un país alegre, malgrat la dictadura, modern, divers, amb la democràcia a l'horitzó. I ha escrit el llibre en català perquè és la llengua amb què parla a les filles. Que el llibre també és per a elles, perquè coneguin aquell Irac que no tornarà mai més.

Joan Barril  savi de la trompada que es diu Arnold Schwarzenegger, governador electe de l’estat de Califòrnia pel partit republicà, ha decidit que els llibres desapareguin de les escoles.El qual diu que amb el suport digital per internet els alumnes californians aconseguiran una formació més bona. Ja que vol treure els llibres i posar portatils perquè els surti mes barat. 

Terenci Moix (Barcelona, 1943- 2003) Pseudònim de Ramon Moix, treballà tota mena d'oficis. Es dona a coneixer com a narrador amb La Torre dels Vicis Capitals (1968) 
Onades sobre una roca deserta (1969), El dia que va morir Marilyn (1969), Món mascle (1971) i Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (1976). Professional de les lletres ha col·laborat en mitjans de comunicació escrita com "Tele-Exprés", "Tele-Estel", "El Correo Catalan", "Destino", "Nuevos Fotogramas", en la qual pogué desenvolupar la seva passió pel cinema, "Serra d'Or", i actualment a "El País". També ha publicat llibres de viatges, Terenci del Nil o Viatge sentimental a Egipte (1971) i Terenci als USA (1974); ha escrit assajos com Los cómics, arte para consumo y formas "pop" (1968) o El sadismo de nuestra infància (1970). Les entrevistes que li han estat fetes les ha aplegat a Preguntar no és ofendreTartan dels micos contra l'estreta de l'Eixample (1974) i ha col·laborat junt amb J.M. Benet i Jornet a Quan la ràdio parlava de Franco (1980). Ha fet una notable versió de Hamlet, a més d'altres versions i guions per a la televisió. S'ha decantat per la utilització del castellà en les seves últimes obres Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986), El sueño de Alejandria (1989) o la publicació dels tres volums de les seves memòries, sota el títol genèric de El peso de la paja. L'any 2003 fou guardonat amb el premia fernando Lara de novel·la per l'obra publicà El Arpista ciego (2002). Morí d'un enfisema pulmonar causat per la seva addició al tabac (1975).

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - L'Atmetlla del Valles, 1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota. Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El poble català i Iberià, de la que fou redactor en cap. Va viure també a l'Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Col·laborà amb La Veu de Catalunya, Mirador, La publicitat i El sol. Va ser corresponsal a París, Ginebra  i  Berlín, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora, el desenvolupament del nazisme a començaments dels anys 30, recollides en una publicació el 2005.
Durant la Guerra Española, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a Paris. Participà com a funcionari primer a la Societat de Nacions i després a les Nacións Unides, després de la Segona Guerra Mundial.

 Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català. Des del 1984 fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

RODAMOTS

 Treballem amb els 5 mots de la setmana passada

 autumne (m):
Tardor; estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que, a l'hemisferi nord, comença el 23 de setembre, a l'equinocci de tardor, i acaba el 21 de desembre, al solstici d'hivern, i a l'hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.
[Etimologia — Del llatí autumnus, 'tardor'.]

antull  (m):
Capritx.
«Car totes van | ab grans entulls, | pompes, ergulls | vanes despeses», diu Jaume Roig a l'Espill (s. XV).
[Etimologia — Del llatí ante oculum, 'davant de l'ull'.]

latria  (f):
Adoració.
[Etimologia — Del llatí tardà latria, i aquest, del grec latreía, mateix significat. D'aquest mot es deriven també egolatria, 'adoració de si mateix', idolatria, 'culte donat als ídols', i zoolatria, 'adoració o culte als animals'.]

foradada  (f):
Túnel.
[Etimologia — De foradar, de forat, del llatí foratus, 'perforació', derivat de forare, 'foradar'.]

hodiern -a  (adj):
Del dia d'avui, del temps present.
[Etimologia — Del llatí hodiernus, mateix significat, d'hodie, 'avui' (resultant de la composició de ho, per hoc, més die: pròpiament 'en aquest dia'), evolucionat en oie en llatí tardà i origen de les formes vui, hui i avui.]

lunes, 25 de octubre de 2010

ISABEL ALLENDE- PARLA DE DONES APASSIONADES.


El tema que més m'ha sobtat del seu discurs és el que transcurreix al Congo en un camp que l'anomena de la mort, on hi predominen dones i nens, que als que no maten, moren de gana o enfermetat.
La protagonista d'aquesta historia és Rose Mapendo i els seus fills, ella esta embarazada i es viuda, ja que els soldats la van obligar a veure com mataven al seu marid. Té 9 fills en total, acaba de donar a llum dos nens prematurs, que els talla el cordo umbilical amb un pal, els posa el nom dels comandants del campament perquè aquests estiguin contents i els alimenta amb té negre ja que la seva llet no els mantindria vius.
Els malvats soldats a sobre de tot el que estan causan a aquesta familia mig destrosada intenten entrar a violar la filla gran, però Rose ho impedeix encara que li posin una arma apuntat-li el cap. D'alguna manera inexplicable sobreviuen 16 mesos i despres amb molta sort i gracies a un jove nortamericà, Sasha Chanoff que aconsegueix pujar-los a un avió de rescat de EEUU, arriben a Phoenix a Arizona on avui viuen i prosperen.


Jo pensó que es de valorar la força de voluntat que ha demostrat tenir aquesta mare, que dic de mare marassa, que ha pujat 9 fills ella sola a pesar de tots els entrebancs i els mals dies que ha hagut de viure.

PAU VIDAL- AIGUA BRUTA

Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent... Al ritme d'una investigació involuntària però frenètica, Aigua bruta transporta el lector a través d'allò que els biòlegs anomenen ‘el cicle de l'aigua': del Pirineu al delta del Llobregat, passant per aqüífers, fonts i abocaments. Un cicle ple de culpables, incloses grans empreses públiques de subministrament d'aigua, amb la intenció poc secreta de denunciar l'últim crit en matèria de contaminació ambiental: els residus medicinals.

el per què del meu títol del blog:

Perquè penso que aquest blog té com a objectiu intercanviar amb els altres opinions sobre els diferents temes que treballem, per tal d'enrriquir els nostres coneixements a travès de diferents visions sobre un mateix assumpte. Pot ser una manera divertida d'aprendre i compartir.