Agustí Bartra (Barcelona, 1908- Terrassa,1982) va ser un poeta, prosista i professor universitari català.
L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià". Conegué l'escriptora Anna Murià, amb qui es casaria iamb quitindria dos fills. Més tard  fundà la revista "Lletres" (1944-1947). Al 1969 es nomenat catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland. El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra: Els himnes, i l'any  1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Genealitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la critica de la poesia per la seva obra Haikús d'Arinsal.

Pius Alibek és cuiner i lingüista.
acaba de publicar un relat autobiogràfic, 'Arrels nòmades', en què explica la seva vida a l'Irac fins als vint-i-sis anys. Un país alegre, malgrat la dictadura, modern, divers, amb la democràcia a l'horitzó. I ha escrit el llibre en català perquè és la llengua amb què parla a les filles. Que el llibre també és per a elles, perquè coneguin aquell Irac que no tornarà mai més.

Joan Barril  savi de la trompada que es diu Arnold Schwarzenegger, governador electe de l’estat de Califòrnia pel partit republicà, ha decidit que els llibres desapareguin de les escoles.El qual diu que amb el suport digital per internet els alumnes californians aconseguiran una formació més bona. Ja que vol treure els llibres i posar portatils perquè els surti mes barat. 

Terenci Moix (Barcelona, 1943- 2003) Pseudònim de Ramon Moix, treballà tota mena d'oficis. Es dona a coneixer com a narrador amb La Torre dels Vicis Capitals (1968) 
Onades sobre una roca deserta (1969), El dia que va morir Marilyn (1969), Món mascle (1971) i Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (1976). Professional de les lletres ha col·laborat en mitjans de comunicació escrita com "Tele-Exprés", "Tele-Estel", "El Correo Catalan", "Destino", "Nuevos Fotogramas", en la qual pogué desenvolupar la seva passió pel cinema, "Serra d'Or", i actualment a "El País". També ha publicat llibres de viatges, Terenci del Nil o Viatge sentimental a Egipte (1971) i Terenci als USA (1974); ha escrit assajos com Los cómics, arte para consumo y formas "pop" (1968) o El sadismo de nuestra infància (1970). Les entrevistes que li han estat fetes les ha aplegat a Preguntar no és ofendreTartan dels micos contra l'estreta de l'Eixample (1974) i ha col·laborat junt amb J.M. Benet i Jornet a Quan la ràdio parlava de Franco (1980). Ha fet una notable versió de Hamlet, a més d'altres versions i guions per a la televisió. S'ha decantat per la utilització del castellà en les seves últimes obres Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986), El sueño de Alejandria (1989) o la publicació dels tres volums de les seves memòries, sota el títol genèric de El peso de la paja. L'any 2003 fou guardonat amb el premia fernando Lara de novel·la per l'obra publicà El Arpista ciego (2002). Morí d'un enfisema pulmonar causat per la seva addició al tabac (1975).

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - L'Atmetlla del Valles, 1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota. Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El poble català i Iberià, de la que fou redactor en cap. Va viure també a l'Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Col·laborà amb La Veu de Catalunya, Mirador, La publicitat i El sol. Va ser corresponsal a París, Ginebra  i  Berlín, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora, el desenvolupament del nazisme a començaments dels anys 30, recollides en una publicació el 2005.
Durant la Guerra Española, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a Paris. Participà com a funcionari primer a la Societat de Nacions i després a les Nacións Unides, després de la Segona Guerra Mundial.

 Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català. Des del 1984 fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).