Les noves tecnologies ja incorporades a la nostra vida quotidiana i en especial pels alumnes han estat tot un éxit, algunes escoles ja han canviat la seva forma de treballar i de funcionar, altres tot jst s'hi estan iniciant...
Canviant el material com les pisarres antigues per pissarres digitals, connexió a internet des de l'aula, usant ordenadors en comptes de llibres, la qual cosa pot ser un avantatge si t'ho mires pel costat economic, sobretot per la gent que esta notant mes la crisi.
Peró aquesta nova tecnica te els seus avantatges i els seus inconvenients:
Un dels avantatges, pels pares es que tenen mes facilitat alhora de conectar o establir contacte amb els professors. I en la part economica, ja que nohande gastar diners en els llibres.
Un dels inconvenients: Es que els alumnes son els unics responsables del seu ordenador i si el perden, si els pasa qualsevol cosa, es responsabilitat seva.
martes, 21 de diciembre de 2010
comparació dels discursos de Quim Monzó e Ingrid Betancourt!
Els dos discurs reflecten sentiments o pensaments en els que poder mai ens hi haviem parat a pensar detalladament.
En el de Quim hem va sobtà la seva forma de realitzar el discurs, ya que ho fa mitjançant un conte, i destaco el parla rapit que usa. El periode de temps en el que el fa es curt.
En el discurs ens explica també la seva opinio sobre aquests.
En canvi el de la Ingrid va ser mes llarg i el seu parla era mes lent. En el que ens explica i mostra els sentiments i les experiencies propies d'aquell terrorific temps raptada a la selva.
Es un discurs que desperta el sentiment de tristesa. I ens mostra les males condicions de vida i les injusticies que encara avui dia transcorren sense que s'hi pugui fer gran cosa. I ella ens mostra la seva gran voluntat per ajudar a la gent que sapque esta passant el mateix que ella va patir.
En el de Quim hem va sobtà la seva forma de realitzar el discurs, ya que ho fa mitjançant un conte, i destaco el parla rapit que usa. El periode de temps en el que el fa es curt.
En el discurs ens explica també la seva opinio sobre aquests.
En canvi el de la Ingrid va ser mes llarg i el seu parla era mes lent. En el que ens explica i mostra els sentiments i les experiencies propies d'aquell terrorific temps raptada a la selva.
Es un discurs que desperta el sentiment de tristesa. I ens mostra les males condicions de vida i les injusticies que encara avui dia transcorren sense que s'hi pugui fer gran cosa. I ella ens mostra la seva gran voluntat per ajudar a la gent que sapque esta passant el mateix que ella va patir.
martes, 14 de diciembre de 2010
Partit Barça - Madrid
Des del punt de vista Barcelonista:
Aquest fabulós partit ha donat molta felicitat i orgull a molts. Un partit molt difícil d'oblidar, i esque com sempre el Barça continua sorprenent-nos cada dia més. Ens demostren el gran equip que formen, i el saber perdre que també es important, cosa que el Madrid n'hauria d'agafar exemple.
El paritit, de seguida ja te un bon començament, amb els dos gols d'en Xavi i Pedro al minut 22', tot seguit continua amb els dos gols de Villa als minuts 54 i 57' i finalment amb el gol de Jeffren abans d'acabar-se el magnific partit.
Per tant, el resultat va quedar 5 a 0, Penso que majoritariament, la gent no s'esperava aquest resultat, molts s'esperaven la Victòria del seu equip, però no la diferencia d 5 a 0. Peró com ja hem dit anteriorment aquí el Barça ens ha tornat a sorprendre amb aquest partit històric.
Des del punt de vista madrilista:
Podem començar dient que els nervis o la confiança que hi havia basada el l'equip del reial Madrid o altres motius, l'equip pateix un fracàs en aquest partit, també s'ha de dir que no van jugar ni molt menys com ho havien fet altres vegades, no van jugar bé.
En aquest patit el Madrid ens demostra en certa part el fet de no saber perdre, ja que alguns jugadors, fins hi tot, que havien estat companys en el Mundial, van perdre les formes sense cap necessitat.
Peró també es pot dir que un dia dolent o una temporada de baixada la poden passa tots els equips.
En diferents titulars dels diaris:
SPORT: "Rendidos al barça"
MARCA: "Este barça es una máquina"
Aquest fabulós partit ha donat molta felicitat i orgull a molts. Un partit molt difícil d'oblidar, i esque com sempre el Barça continua sorprenent-nos cada dia més. Ens demostren el gran equip que formen, i el saber perdre que també es important, cosa que el Madrid n'hauria d'agafar exemple.
El paritit, de seguida ja te un bon començament, amb els dos gols d'en Xavi i Pedro al minut 22', tot seguit continua amb els dos gols de Villa als minuts 54 i 57' i finalment amb el gol de Jeffren abans d'acabar-se el magnific partit.
Per tant, el resultat va quedar 5 a 0, Penso que majoritariament, la gent no s'esperava aquest resultat, molts s'esperaven la Victòria del seu equip, però no la diferencia d 5 a 0. Peró com ja hem dit anteriorment aquí el Barça ens ha tornat a sorprendre amb aquest partit històric.
Des del punt de vista madrilista:
Podem començar dient que els nervis o la confiança que hi havia basada el l'equip del reial Madrid o altres motius, l'equip pateix un fracàs en aquest partit, també s'ha de dir que no van jugar ni molt menys com ho havien fet altres vegades, no van jugar bé.
En aquest patit el Madrid ens demostra en certa part el fet de no saber perdre, ja que alguns jugadors, fins hi tot, que havien estat companys en el Mundial, van perdre les formes sense cap necessitat.
Peró també es pot dir que un dia dolent o una temporada de baixada la poden passa tots els equips.
En diferents titulars dels diaris:
SPORT: "Rendidos al barça"
MARCA: "Este barça es una máquina"
martes, 23 de noviembre de 2010
REFLEXIÓ sobre l'article: " Noticias desde aquí dentro".
Aquest text, jo el definiria com un text didactic, ja que ens intenta ensenyar un punt de vista, pot ser, diferent del que estem acostumats a sentir o diferent del que creiem.
Ens diu clarament que tot el que fagi una mare, que estigui en estat, influeix al nadó.
Tant en l'àmbit de l'alimentació, en l'ambit esportiu, en difinitiva la salut personal i comportament d'ella.
Per exemple, si la mare té un nivell alt d'estrès, està nerviosa, el nadó també se n'adona d'una forma o d'altra, i en néixer li poden sorgir alguns efectes en contra. Tot això, dit de diferent manera, ho descobreix David Barker, encara que hi apareixen també teories oposades com la de Mark Hanson, que ens diu que no tot és basa en l'úter o comportament de la mare quan està en estat, sinó que també hi fa molt l'ambient que l'envolta.
Jo penso que d'una forma o d'altra sí que ha d'influir en certa proporció el comportament o estat tant físic com psicológic, és a dir en global, de la respectiva mare. I si es així aquestes quan es proposin tenir un nadó ho han de tenir en compte.
Ens diu clarament que tot el que fagi una mare, que estigui en estat, influeix al nadó.
Tant en l'àmbit de l'alimentació, en l'ambit esportiu, en difinitiva la salut personal i comportament d'ella.
Per exemple, si la mare té un nivell alt d'estrès, està nerviosa, el nadó també se n'adona d'una forma o d'altra, i en néixer li poden sorgir alguns efectes en contra. Tot això, dit de diferent manera, ho descobreix David Barker, encara que hi apareixen també teories oposades com la de Mark Hanson, que ens diu que no tot és basa en l'úter o comportament de la mare quan està en estat, sinó que també hi fa molt l'ambient que l'envolta.
Jo penso que d'una forma o d'altra sí que ha d'influir en certa proporció el comportament o estat tant físic com psicológic, és a dir en global, de la respectiva mare. I si es així aquestes quan es proposin tenir un nadó ho han de tenir en compte.
martes, 2 de noviembre de 2010
Agustí Bartra (Barcelona, 1908- Terrassa,1982) va ser un poeta, prosista i professor universitari català.
L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià". Conegué l'escriptora Anna Murià, amb qui es casaria iamb quitindria dos fills. Més tard fundà la revista "Lletres" (1944-1947). Al 1969 es nomenat catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland. El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra: Els himnes, i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Genealitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la critica de la poesia per la seva obra Haikús d'Arinsal.
Pius Alibek és cuiner i lingüista.
acaba de publicar un relat autobiogràfic, 'Arrels nòmades', en què explica la seva vida a l'Irac fins als vint-i-sis anys. Un país alegre, malgrat la dictadura, modern, divers, amb la democràcia a l'horitzó. I ha escrit el llibre en català perquè és la llengua amb què parla a les filles. Que el llibre també és per a elles, perquè coneguin aquell Irac que no tornarà mai més.
Joan Barril savi de la trompada que es diu Arnold Schwarzenegger, governador electe de l’estat de Califòrnia pel partit republicà, ha decidit que els llibres desapareguin de les escoles.El qual diu que amb el suport digital per internet els alumnes californians aconseguiran una formació més bona. Ja que vol treure els llibres i posar portatils perquè els surti mes barat.
Terenci Moix (Barcelona, 1943- 2003) Pseudònim de Ramon Moix, treballà tota mena d'oficis. Es dona a coneixer com a narrador amb La Torre dels Vicis Capitals (1968)
Onades sobre una roca deserta (1969), El dia que va morir Marilyn (1969), Món mascle (1971) i Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (1976). Professional de les lletres ha col·laborat en mitjans de comunicació escrita com "Tele-Exprés", "Tele-Estel", "El Correo Catalan", "Destino", "Nuevos Fotogramas", en la qual pogué desenvolupar la seva passió pel cinema, "Serra d'Or", i actualment a "El País". També ha publicat llibres de viatges, Terenci del Nil o Viatge sentimental a Egipte (1971) i Terenci als USA (1974); ha escrit assajos com Los cómics, arte para consumo y formas "pop" (1968) o El sadismo de nuestra infància (1970). Les entrevistes que li han estat fetes les ha aplegat a Preguntar no és ofendreTartan dels micos contra l'estreta de l'Eixample (1974) i ha col·laborat junt amb J.M. Benet i Jornet a Quan la ràdio parlava de Franco (1980). Ha fet una notable versió de Hamlet, a més d'altres versions i guions per a la televisió. S'ha decantat per la utilització del castellà en les seves últimes obres Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986), El sueño de Alejandria (1989) o la publicació dels tres volums de les seves memòries, sota el títol genèric de El peso de la paja. L'any 2003 fou guardonat amb el premia fernando Lara de novel·la per l'obra publicà El Arpista ciego (2002). Morí d'un enfisema pulmonar causat per la seva addició al tabac (1975).
Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - L'Atmetlla del Valles, 1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota. Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El poble català i Iberià, de la que fou redactor en cap. Va viure també a l'Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Col·laborà amb La Veu de Catalunya, Mirador, La publicitat i El sol. Va ser corresponsal a París, Ginebra i Berlín, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora, el desenvolupament del nazisme a començaments dels anys 30, recollides en una publicació el 2005.
Durant la Guerra Española, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a Paris. Participà com a funcionari primer a la Societat de Nacions i després a les Nacións Unides, després de la Segona Guerra Mundial.
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català. Des del 1984 fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià". Conegué l'escriptora Anna Murià, amb qui es casaria iamb quitindria dos fills. Més tard fundà la revista "Lletres" (1944-1947). Al 1969 es nomenat catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland. El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra: Els himnes, i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Genealitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la critica de la poesia per la seva obra Haikús d'Arinsal.
Pius Alibek és cuiner i lingüista.
acaba de publicar un relat autobiogràfic, 'Arrels nòmades', en què explica la seva vida a l'Irac fins als vint-i-sis anys. Un país alegre, malgrat la dictadura, modern, divers, amb la democràcia a l'horitzó. I ha escrit el llibre en català perquè és la llengua amb què parla a les filles. Que el llibre també és per a elles, perquè coneguin aquell Irac que no tornarà mai més.
Joan Barril savi de la trompada que es diu Arnold Schwarzenegger, governador electe de l’estat de Califòrnia pel partit republicà, ha decidit que els llibres desapareguin de les escoles.El qual diu que amb el suport digital per internet els alumnes californians aconseguiran una formació més bona. Ja que vol treure els llibres i posar portatils perquè els surti mes barat.
Terenci Moix (Barcelona, 1943- 2003) Pseudònim de Ramon Moix, treballà tota mena d'oficis. Es dona a coneixer com a narrador amb La Torre dels Vicis Capitals (1968)
Onades sobre una roca deserta (1969), El dia que va morir Marilyn (1969), Món mascle (1971) i Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (1976). Professional de les lletres ha col·laborat en mitjans de comunicació escrita com "Tele-Exprés", "Tele-Estel", "El Correo Catalan", "Destino", "Nuevos Fotogramas", en la qual pogué desenvolupar la seva passió pel cinema, "Serra d'Or", i actualment a "El País". També ha publicat llibres de viatges, Terenci del Nil o Viatge sentimental a Egipte (1971) i Terenci als USA (1974); ha escrit assajos com Los cómics, arte para consumo y formas "pop" (1968) o El sadismo de nuestra infància (1970). Les entrevistes que li han estat fetes les ha aplegat a Preguntar no és ofendreTartan dels micos contra l'estreta de l'Eixample (1974) i ha col·laborat junt amb J.M. Benet i Jornet a Quan la ràdio parlava de Franco (1980). Ha fet una notable versió de Hamlet, a més d'altres versions i guions per a la televisió. S'ha decantat per la utilització del castellà en les seves últimes obres Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986), El sueño de Alejandria (1989) o la publicació dels tres volums de les seves memòries, sota el títol genèric de El peso de la paja. L'any 2003 fou guardonat amb el premia fernando Lara de novel·la per l'obra publicà El Arpista ciego (2002). Morí d'un enfisema pulmonar causat per la seva addició al tabac (1975).
Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - L'Atmetlla del Valles, 1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota. Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El poble català i Iberià, de la que fou redactor en cap. Va viure també a l'Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Col·laborà amb La Veu de Catalunya, Mirador, La publicitat i El sol. Va ser corresponsal a París, Ginebra i Berlín, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora, el desenvolupament del nazisme a començaments dels anys 30, recollides en una publicació el 2005.
Durant la Guerra Española, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a Paris. Participà com a funcionari primer a la Societat de Nacions i després a les Nacións Unides, després de la Segona Guerra Mundial.
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català. Des del 1984 fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
RODAMOTS
Treballem amb els 5 mots de la setmana passada
autumne (m):
Tardor; estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que, a l'hemisferi nord, comença el 23 de setembre, a l'equinocci de tardor, i acaba el 21 de desembre, al solstici d'hivern, i a l'hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.
[Etimologia — Del llatí autumnus, 'tardor'.]
antull (m):
Capritx.
«Car totes van | ab grans entulls, | pompes, ergulls | vanes despeses», diu Jaume Roig a l'Espill (s. XV).
[Etimologia — Del llatí ante oculum, 'davant de l'ull'.]
latria (f):
Adoració.
[Etimologia — Del llatí tardà latria, i aquest, del grec latreía, mateix significat. D'aquest mot es deriven també egolatria, 'adoració de si mateix', idolatria, 'culte donat als ídols', i zoolatria, 'adoració o culte als animals'.]
foradada (f):
Túnel.
[Etimologia — De foradar, de forat, del llatí foratus, 'perforació', derivat de forare, 'foradar'.]
hodiern -a (adj):
Del dia d'avui, del temps present.
[Etimologia — Del llatí hodiernus, mateix significat, d'hodie, 'avui' (resultant de la composició de ho, per hoc, més die: pròpiament 'en aquest dia'), evolucionat en oie en llatí tardà i origen de les formes vui, hui i avui.]
autumne (m):
Tardor; estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que, a l'hemisferi nord, comença el 23 de setembre, a l'equinocci de tardor, i acaba el 21 de desembre, al solstici d'hivern, i a l'hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.
[Etimologia — Del llatí autumnus, 'tardor'.]
antull (m):
Capritx.
«Car totes van | ab grans entulls, | pompes, ergulls | vanes despeses», diu Jaume Roig a l'Espill (s. XV).
[Etimologia — Del llatí ante oculum, 'davant de l'ull'.]
latria (f):
Adoració.
[Etimologia — Del llatí tardà latria, i aquest, del grec latreía, mateix significat. D'aquest mot es deriven també egolatria, 'adoració de si mateix', idolatria, 'culte donat als ídols', i zoolatria, 'adoració o culte als animals'.]
foradada (f):
Túnel.
[Etimologia — De foradar, de forat, del llatí foratus, 'perforació', derivat de forare, 'foradar'.]
hodiern -a (adj):
Del dia d'avui, del temps present.
[Etimologia — Del llatí hodiernus, mateix significat, d'hodie, 'avui' (resultant de la composició de ho, per hoc, més die: pròpiament 'en aquest dia'), evolucionat en oie en llatí tardà i origen de les formes vui, hui i avui.]
lunes, 25 de octubre de 2010
ISABEL ALLENDE- PARLA DE DONES APASSIONADES.
El tema que més m'ha sobtat del seu discurs és el que transcurreix al Congo en un camp que l'anomena de la mort, on hi predominen dones i nens, que als que no maten, moren de gana o enfermetat.
La protagonista d'aquesta historia és Rose Mapendo i els seus fills, ella esta embarazada i es viuda, ja que els soldats la van obligar a veure com mataven al seu marid. Té 9 fills en total, acaba de donar a llum dos nens prematurs, que els talla el cordo umbilical amb un pal, els posa el nom dels comandants del campament perquè aquests estiguin contents i els alimenta amb té negre ja que la seva llet no els mantindria vius.
Els malvats soldats a sobre de tot el que estan causan a aquesta familia mig destrosada intenten entrar a violar la filla gran, però Rose ho impedeix encara que li posin una arma apuntat-li el cap. D'alguna manera inexplicable sobreviuen 16 mesos i despres amb molta sort i gracies a un jove nortamericà, Sasha Chanoff que aconsegueix pujar-los a un avió de rescat de EEUU, arriben a Phoenix a Arizona on avui viuen i prosperen.
Jo pensó que es de valorar la força de voluntat que ha demostrat tenir aquesta mare, que dic de mare marassa, que ha pujat 9 fills ella sola a pesar de tots els entrebancs i els mals dies que ha hagut de viure.
PAU VIDAL- AIGUA BRUTA
el per què del meu títol del blog:
Perquè penso que aquest blog té com a objectiu intercanviar amb els altres opinions sobre els diferents temes que treballem, per tal d'enrriquir els nostres coneixements a travès de diferents visions sobre un mateix assumpte. Pot ser una manera divertida d'aprendre i compartir.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)