ISABEL ALLENDE- PARLA DE DONES APASSIONADES.

El tema que més m'ha sobtat del seu discurs és el que transcurreix al Congo en un camp que l'anomena de la mort, on hi predominen dones i nens, que als que no maten, moren de gana o enfermetat.
La protagonista d'aquesta historia és Rose Mapendo i els seus fills, ella esta embarazada i es viuda, ja que els soldats la van obligar a veure com mataven al seu marid. Té 9 fills en total, acaba de donar a llum dos nens prematurs, que els talla el cordo umbilical amb un pal, els posa el nom dels comandants del campament perquè aquests estiguin contents i els alimenta amb té negre ja que la seva llet no els mantindria vius.
Els malvats soldats a sobre de tot el que estan causan a aquesta familia mig destrosada intenten entrar a violar la filla gran, però Rose ho impedeix encara que li posin una arma apuntat-li el cap. D'alguna manera inexplicable sobreviuen 16 mesos i despres amb molta sort i gracies a un jove nortamericà, Sasha Chanoff que aconsegueix pujar-los a un avió de rescat de EEUU, arriben a Phoenix a Arizona on avui viuen i prosperen.


Jo pensó que es de valorar la força de voluntat que ha demostrat tenir aquesta mare, que dic de mare marassa, que ha pujat 9 fills ella sola a pesar de tots els entrebancs i els mals dies que ha hagut de viure.

PAU VIDAL- AIGUA BRUTA

Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent... Al ritme d'una investigació involuntària però frenètica, Aigua bruta transporta el lector a través d'allò que els biòlegs anomenen ‘el cicle de l'aigua': del Pirineu al delta del Llobregat, passant per aqüífers, fonts i abocaments. Un cicle ple de culpables, incloses grans empreses públiques de subministrament d'aigua, amb la intenció poc secreta de denunciar l'últim crit en matèria de contaminació ambiental: els residus medicinals.

el per què del meu títol del blog:

Perquè penso que aquest blog té com a objectiu intercanviar amb els altres opinions sobre els diferents temes que treballem, per tal d'enrriquir els nostres coneixements a travès de diferents visions sobre un mateix assumpte. Pot ser una manera divertida d'aprendre i compartir.